The Catenary Wires

El que s’havia plantejat com un epíleg a l’edició 2016 del MINIFESTIVAL va esdevenir un segon acte en tota regla i amb un cartell d’impacte. The Catenary Wires, Sea Lion, Alondra Galopa, Rombo, Jessica & The Fletchers i Obrigada van desfilar per les Basses en la que va esdevenir una nova festa melòmana. Text: ORIOL SERRA. Fotos: CARLES ACME.

MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT 2016 (segon acte)
Espai Jove Les Basses, Barcelona
7 de maig de 2016

Si no va ser una de les grans postals de la nit, poc li va faltar. Des de primera fila però sense cridar l’atenció, Amelia Fletcher i Rob Pursey es miraven l’actuació de Rombo amb cara d’aprovació i d’estar-s’ho passant d’allò més bé. El matrimoni britànic, tota una institució de la música independent amb tres dècades de trajectòria a l’esquena, tornava al Minifestival per a presentar el seu nou projecte conjunt, The Catenary Wires. El jove quartet barceloní, d’altra banda, es despenjava amb un pop fresc i refrescant en plena sintonia amb el que Fletcher i Pursey gairebé van arribar a patentar durant els dies de Talulah Gosh o Heavenly. La seva coincidència a les Basses i el feedback positiu entre uns i altres il·lustra la coherència que sempre ha definit la programació del Minifestival i, sobretot, la transversalitat d’un esdeveniment que aplega noms històrics i veus emergents sense jerarquitzar-los: tots els artistes participants a la segona jornada del Mini 2016 van actuar durant 35 minuts i en les mateixes condicions.

Però comencem pel principi. Els vallesans OBRIGADA van ser els encarregats de trencar el gel i ho van fer amb un set d’allò més colpidor. Volum al màxim i un repertori ric en registres i matisos: punk d’escola The Clash (“Mireneah”), post-rock visceral (“Overture”), emocore entès a la manera d’uns Texas Is The Reason (“Spirit”) i post-punk aerodinàmic (Waves to Victory”). L’ep “Rectory / To Disagree /” (2015) va esdevenir l’espina dorsal d’un passi que la banda va aprofitar per a presentar dues noves composicions de les que mantenen la línia. Els van succeir ROMBO, solventant la indisposició a última hora d’Anna Bosch amb la incorporació puntual de Pol Serrahima (Vàlius) a la bateria. Descarades, desenfadades i amb un afinadíssim sentit melòdic, les barcelonines van presentar un disc de debut homònim (2015) farcit de cançons immediates (“Experts” o “Animal”) i d’una lírica tan juvenil com enginyosa (“Kickboxing”). Menció a part es mereixen les dues versions amb què van amanir el set: “True Love will Find You in the End” (Daniel Johnston), traduïda al català i transportada al seu terreny, i un “Va com va” (Ovidi Montllor) que van interpretar com si fos de PJ Harvey. De seguida s’ha dit.

Després de trenta anys dedicats al pop més immediat, Amelia Fletcher i Rob Pursey han disminuït les revolucions per minut i han mostrat la seva vessant més íntima i introspectiva a“Red Red Skies” (2015), el primer disc que signen com THE CATENARY WIRES. Un àlbum i un projecte que van presentar al Minifestival amb l’únic suport d’una guitarra acústica, les melodies marca de la casa i els seus inconfusibles jocs vocals. Van interpretar el disc sencer, agafant empenta en perles com “Intravenous” o “Throw Another Love Song on the Fire”, i van amenitzar el set amb cites a Tender Trap i fins i tot una improvisada lectura a cappella de“Beatnik Boy” (Talulah Gosh). El contrapunt a la serenor tardorenca dels britànics arribaria de la mà de Jessica & The Fletchers i el seu pop vitamínic. Els barcelonins van desplegar tota una bateria de trencapistes d’herència C-86 que, novament, devien despertar les simpaties de Fletcher i Pursey. Una festa amb totes les lletres per a acomiadar el Minifestival 2016 per la porta gran.