La Casa Azul

'La dona vinguda del futur', musical pop de

Rosich i Milkyway al TNC

Un setciències molt espavilat encara en edat escolar, una adolescent gòtica, un 'papà' força surrealista amb un look on domina una curiosa intensitat cromàtica i una 'mamà' histriònica conductora d'autobús són els membres d'una família afectada d'una patologia del més quotidià: estan enganxats a la televisió i, sobretot, a la publicitat. Al menjador tenen una desena d'aparells que s'encenen tots alhora tant bon punt es lleven. Un dia, una noia-anunci surt del televisor i se'ls planta a casa: és La dona vinguda del futur. 

A partir d'aquesta base, vivim "una gran proliferació de bogeries. El projecte és la suma de tots els deliris que ens passaven pel cap!", assegura Marc Rosich, autor i director d'aquest "musical pop cromàtic", com ell mateix descriu. L'equip que hi participa és una bona suma de talents: Guille Milkyway, compositor de llarg currículum encapçalat com a creador del grup La Casa Azul, és l'autor de la música; Joan Maria Segura –el de Ergos Teatre- ha dirigit la coreografia; Sebastià Brossa i Laura Clos (Closca) s'han encarregat de l'escenografia i dels enginyosos i colorits objectes que l'acompanyen; Mercè Paloma dels no menys colorits vestits i Marta Puig (Lyona) ha fet el disseny de les animacions i el videoart. 

I ara els intèrprets: Beth Rodergas (La dona vinguda del futur); Marc Pujol (l'Albert, el científic); Míriam Puntí (Mina, la nena gòtica); Jordi Andújar (el papà) i Gretel Stuyck (la mamà). Cal dir que Jordi Andújar era –i ha estat- l'ajudant de direcció però uns dies abans l'estrena, l'actor Jordi Brunet–que va fer néixer i créixer el papà- ha tingut un petit accident al peu que ha obligat Andújar a substituir-lo. De fet, hi té la ma trencada: va interpretar Don Carlos el paper protagonista de l'obra homònima dirigida per Calixto Bieito el 2009, així, d'avui per demà, també a causa d'un accident de l'actor Rubén Ochandiano. 

L'espectacle es representa a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya en horari familiar (dissabtes, 18 h i diumenges, 12 h) fins al 7 d'abril.

Però no és la típica obra per a nens que pot distreure més o menys els acompanyants. "Té diverses capes de ironia que el públic capta i això ho hem pogut copsar en algunes funcions prèvies on hi havia nens petitons, adolescents i grans, asseguts en grups. Cada grup reia en escenes diferents i ho notàvem pel lloc d'on venien els riures. Es diuen coses molt grosses, però mentre el gran les reflexiona, ja surt el gag per als nens. Hem de servir a tot el públic", explica Rosich, durant la presentació. 

L'argument arranca un matí quan, cadascú a punt d'engegar el seu dia, es taquen la roba de mala manera. La dona que anuncia un miracle antitaques surt de la televisió per solucionar el problema. Més endavant, però els explica que ve del futur i que no sap de quina manera pot tornar a casa. L'Albert intentarà arreglar-ho amb les seves fórmules. Mentre transcorre l'acció, assistim a una "fantasia esperpèntica de gran intensitat cromàtica, propera al POP" que explica als nens com és el futur: una terra postnuclear, pol•luïda i pràcticament sense alimentació natural, amb una única marca per fer el menjar de tothom: "Els nens s'adonen del què està passant i ho comenten amb els pares. Ells tenen les idees clares. Aquest és el punt optimista!", opina Milkyway. L'obra té volgudes referències a 2001, una odissea a l'espai, Blade Runner, Regreso al futuro i l'univers de Tim Burton. 

EL PRIMER MUSICAL DE LA BETH 

La Beth reconeix que no és actriu però que juga a fer teatre. I ho fa molt bé, per cert, com ja vàrem poder veure a Pels Pèls i al Tirant lo Blancde Bieito, justament on es van conèixer amb Marc Rosich. "Molts m'han preguntat per què no faig musicals, si he fet teatre. Primer de tot sóc cantant i aquest és el meu camí. Jo vaig estudiar teatre musical i quan he fet d'actriu ho he gaudit moltíssim. També tinc un ‘passat' de amateur al poble i, és clar, si que pensava en un musical. Però tot el que m'oferien no encaixava amb el que a mi m'hagués agradat fer. Quan en Marc em va portar aquesta Dona vinguda del futur, vaig veure que era aquest el meu musical. I estic molt agraïda! Ha estat un procés molt xulo, des del dia que em va explicar la idea fins pujar a la Sala Gran del TNC!". 

Són a la Sala Gran perquè, malgrat Marc Rosich sigui avui un importantíssim dramaturg i adaptador de obres de text i òperes a nivell internacional i –frase de Belbel- "l'adaptador oficial dels Països Catalans" (Pedra de Tartera, Mort de Dama, Mequinensa..., és un dels joves autors catalans (Barcelona 1973) als que Belbel té el plaer de convidar a l'escenari de la Sala Gran en aquesta seva última temporada com a director del TNC. 

PER QUÈ UN MUSICAL FAMILIAR? 

Aquesta és la pregunta que li fan sovint al Marc Rosich a propòsit de La dona vinguda del futur. I ens emportem una sorpresa amb la resposta:"Jo he fet molt teatre infantil de furgoneta quan era més jove! Jo estava amb teatre Obligatori i recordo que mentre viatjàvem a la furgo ens passaven pel cap idees molt boges i les comentàvem, tot rient. Parlàvem molt de les possibilitats de la publicitat i de la possible vida de la dona-anunci. Ha estat com tornar-hi o fer-ho realitat, però amb més experiència". 

També és molt amic d'en Guille: "Teníem ganes de fer alguna cosa junts i jo necessitava algú amb qui tingués molta complicitat. Sóc un fan de la seva música! A més, ell és un especialista en jingles publicitaris i un mestre en fer himnes pop. I jo també tinc un vessant d'escriptor pop!" 

I la Lyona també és una gran amiga de tots dos. Tot lliga, tot sembla haver encaixat a la perfecció i tots en parlen amb passió. I el resultat és aquesta "fantasia esperpèntica de gran intensitat cromàtica, propera al POP", un musical explosiu i exhuberant per a totes les edats. D'estètica preciósa i súpercanyera. De debò!