Select year:
t

09/05/2017

Ara.Cat [Cat]: Purs i irònics, Tronco debuten amb un primer disc de cançons que parlen de tu a tu a la nova generació ‘millennial’

Share |


 

Purs i irònics, Tronco debuten amb un primer disc de cançons que parlen de tu a tu a la nova generació ‘millennial’

No tots els esmorzars són iguals, cada casa és un món. Però no estaria malament saber què els posaven cada matí a la llet als germans Herrero. A tots dos, la Conxita i el Fermí, els brota talent de cada porus, i es nota en tot el que fan. Ella és una de les autores de còmic més prometedores del panorama estatal. A Gran bola de helado (Apa Apa, 2016) desplega el seu imaginari interior de manera brillant, mostrant, a cada vinyeta, una manera particularíssima de veure el món. Ell estudia batxillerat, toca la guitarra i canta amb la seva germana. Tots dos sónTronco, la nova revelació de l’ indie pop català.

“Les primeres cançons les vam fer amb els nostres cosins Carlos i Hugo un estiu que vam passar a la muntanya”, explica la Conxita. Amb el temps van gravar un parell de temes que van penjar en un bandcamp i poc després rebrien un correu inesperat: “Un tal Luis ens deia que li agradava el que fèiem i que ens volia treure un disc”, recorden. Era Luis Calvo, d’Elefant Records, un segell de bandes tan significatives com BMX Bandits, La Casa Azul o La Bien QueridaAbducida por formar una pareja (Elefant, 2017) és el resultat d’aquell e-mail, el primer elapé de Tronco: 10 cançons -i un remix- costumistes, iròniques, intel·ligents i amb una innocència entusiasta, on parlen d’amor i dels problemes de dos postadolescents somiadors i realistes.

“Les eines que faig servir quan faig poemes, cançons, fanzins o dibuixos sempre són les mateixes, primer definir el tema i després contextualitzar-lo: trobar la manera de vestir el pensament que em ronda pel cap”, diu la germana gran d’un duet que manufactura cançons despullades desbordants d’harmonies i petits arranjaments màgics: “Si el Fermí només sap tocar la guitarra i jo cantar, això és el que podem fer”, continua explicant. La seva música és tan especial que costa de trobar referents: de l’esplai de Xesco Boix ( Urna de plástico ) al tropicalisme infantiloide de Jonathan Richman o Kana Kapila ( Bombon de licor ) o l’ indie lo-fi d’Antsy Pants i Moldy Peaches ( Ni una gota de luz,English level ). “Estem descobrint molta música, perquè ens comparen amb grups que, abans de sentir-los, no sabíem que ens agradarien tant”, diuen, i citen bandes tan dispars com El Niño de la Hipoteca, Estopa, Cat Stevens, The Magnetic Fields o Martirio. “Som uns perduts i ara ja ho sap tothom”.


 


 

 

 

 

 

 

 

 

This website uses owner and from others cookies to improve ours services

If you continue visiting the site, we think you accept the use of them.
You can get more information into Cookies Policy.

Accept