Papa Topo

Papa Topo, Maduresa i translació

Vagi per dit que els coneixements musicals que demostren Papa Topo  m’intimiden. Ni de lluny aclapar tots els estils que enriqueixen els seus discos i cançons -tanmateix també em passa amb La Casa Azul-, així que un servidor passa gust amb les seves cançons des de la ignorància. Des de la innocent i beneïda ignorància. Des de les sensacions i emocions que tot l’imaginari d’Adrià Arbona plasma. Tot això, a “Rotación y Traslación” es multiplica. Com ja comentava Celestí Oliver aquí,en aquesta nova referència del grup en 10″ la impressió és que Papa Topo han crescut, malgrat el poc temps que fa des de les seves primeres cançons. “Rotación y Traslación”està farcit de referències i homenatges. Alguns propers, altres no tant.

40PUTES: Dit això, crec que la primera pregunta que em ve al cap és si des de dins es veu aquest “creixement” o canvi en les cançons.

Adrià Arbona: Doncs sí, sí que consideram que ha canviat bastant la nostra música durant els dos anys que fa que vàrem treure el single d’”Oso Panda”. Les cançons han anat tornant-se una mica més complexes, amb arranjaments molt més treballats, amb lletres una mica més cavil·lades, tampoc gaire mes… Això és perquè, amb l’experiència que hem anat acumulant, hem anat aprenent i pensant què ens venia de gust fer. Crec que si s’escolta  tot el que hem fet, des de les maquetes fins al darrer mini-LP, es veu que hi ha hagut una evolució però que, tot i així, hi ha alguna cosa que es manté.

40p: També es noten unes lletres amb una perspectiva diferent, no sé si més autobiogràfica. En qualsevol cas fa la impressió que s’exposen més emocionalment

A.A.: Sí, moltes d’elles, sobretot les que he escrit més recentment, són en part autobiogràfiques. En el disc hi ha cançons amb temàtiques allunyades de la meva vida, però em venia de gust fer també cançons que parlassin de preocupacions mes íntimes meves. Crec que les lletres que se’m fan més especials del disc són “Roselles i Esbarzers” i “Siesta”. La primera és molt nostàlgica, parl de la meva infància a Fornalutx, del “primer amor”…

40p: Adrià, com ha canviat la manera de compondre des dels inicis fins ara, que imagin tens més mitjans al teu abast?. Això es nota a cançons com “Robot”, on ha crescut molt…

A.A.: Quan vaig començar, feia cançons molt senzilles i sense mirar-m’hi gaire. Si les feia així era perquè, en part, era una opció estètica que m’agradava, però també perquè no tenia els recursos que tinc ara. Per una banda, Elefant ens ha donat mitjans econòmics que abans no estaven al nostre abast: la possibilitat de gravar a un estudi professional, contractar instrumentistes que toquin els arranjaments que escric… I a més, durant aquests anys, he escoltat molta música de la qual he anat aprenent i, a més, m’he posat a estudiar a una escola de música per aprendre harmonia, llenguatge musical, millorar amb el piano… Na Paula, per la seva banda, també està anant a classes de cant. Jo, personalment, crec que ha millorat molt des de llavors. Així que estam treballant molt per aprendre i apropar-nos més i més al so que desitjam tenir.

40p: Com duis les presentacions en directe? Fa temps que no vaig a un concert vostre, però abans feia la impressió que ho passaveu una miqueta malament per vergonya…

A.A.: Ara mateix estam una mica aturats perquè na Paula està molt liada amb els exàmens de selectivitat, però estam preparant el directe per poder tocar a partir de l’estiu. La veritat és que sempre ha estat un punt que ens ha costat però, tot i així, poc a poc anam sentint-nos mes còmodes sobre l’escenari.

40p: Hi haura més cançons en mallorquí? “Rosselles i esbarzers” és una de les favorites del 10″ (també n’hi havia alguna en les primeres maquetes).

A.A.: Sí, ja tenim alguna cançó nova en mallorquí! Una d’elles, “Diumenge”, ja l’estam tocant en directe i en general diria que ha agradat bastant. La veritat és que per tractar temes personals em sent molt més còmode en català, ja que és la llengua amb què em parl a mi mateix. La cançó de les maquetes que dius, “S.E.B.A.S.T.I.À.”,  la vaig fer com a regal d’amic invisible per a un company de classe amb qui parlava en mallorquí; així que també se’m feia estrany fer-li una cançó en castellà.

40p: Seguint el fil del que comentava al principi; sou col·leccionistes de discos? Quin format vos agrada més?

A.A.: Na Paula no tant, però a mi sí que m’agrada comprar discos. La veritat és que compr coses de tots els formats… Normalment compr vinils ja que la música que escolt és més fàcil de trobar en aquest format i crec que el format en què tenc més coses és en 7”. Tot i així, crec que el que m’agrada més és just el que acabam de publicar: un 10” amb 6 cançons. Em sembla la mida ideal: ni massa llarg ni massa curt.

40p: Tercera referència i, de nou, només en vinil. Això és només cosa del segell? Heu pensat en la possibilitat de publicar en cd tot el material per qui no té tocadiscos?

A.A.: Ens agradaria molt publicar un cd i sí que estam pensant en la possibilitat que dius. La veritat és que hi ha molta gent que no escolta vinils i que ens ho demana, així que creim que tenir-ho tot en format CD seria genial!

40p: El single d’”Oso Panda” s’ha convertit en una peça cotitzada. Com veieu que un primer single d’un grup nou generi tanta expectació?

A.A.: No tenia ni idea d’això fins que he obert el link! M’he quedat al·lucinant, mai no ho hauria pensat. La veritat és que m’anima, veure que a la gent li agrada el que feim i que respon de forma positiva. Per a nosaltres és molt important i estam molt agraïts, ja que no ens podem queixar gens dels seguidors que tenim, però a vegades impressiona una mica.

40p: Hauríem d’esperar un disc llarg de Papa Topo o la idea és anar treient singles o epés? A mi el format petit m’encanta, em sembla una manera perfecta de presentar unes cançons sense la pressió del format gran.

A.A.: Encara no estam preparant un disc llarg, però tard o d’hora ens hi posarem; així que supòs que sí, que l’hauríeu d’esperar. Ara mateix estam fent maquetes de totes les cançons noves que tenim, que són bastantes, i després ja decidirem què feim amb elles. La veritat és que no tenim pressa per gravar el disc llarg, ja que estam molt còmodes amb formats més curts. Quan gravem l’LP volem estar preparats perquè tot sigui àgil i quedi bé, així que si hem  d’esperar una mica no passa res perquè serà en benefici del disc.

40p: Fa un temps que tu, Adrià, vius a Barcelona i na Paula continua vivint a Mallorca. Com es duu així el grup? És un handicap important o el fet que les composicions siguin teves ho fa més fàcil?

A.A.: Al principi va ser una mica problemàtic, però ara ens arreglam molt bé. Tenim una comunicació fluïda i viatj cada dos per tres a Mallorca per assajar. Així que, encara que evidentment no és igual que quan vivíem els dos a l’illa, està resultant ser mes fàcil del que esperàvem. El que feim és que cadascú prepara la seva part a casa seva i, quan ens trobam, ho posam en comú. Quan jo faig una cançó nova, si som a Barcelona, se la pas a na Paula per internet i la comentam o, si som a Mallorca, un dia quedam i la miram al piano. I per cert, na Paula ara també ha començat a escriure cançons! Em fa il·lusió perquè crec que reprenen una mica la part mes “gamberra” de Papa Topo que jo tenia una mica abandonada darrerament, i ens agrada tenir un repertori variat.

-