Cooper

Cooper, etern esperit mod

Ja fa prop de deu anys que Álex Díez es va desvincular del grup que va el veure créixer com a compositor pop, Los Flechazos-una de les referències històriques de l´estètica i el so mod a Espanya-, i va apostar per un projecte al qual va posar per nom Cooper en homenatge al personatge protagonista del film Quadrophenia (1979). Des de llavors ha publicat dos àlbums –Fonorama (2000) i Retrovisor (2004)- i, el que és mes decisiu per comprendre la seva manera d´enfocar la música, infinitat de singles que s´han anat descatalogant per a satisfacció del seu segell, Elefant, i per desesperació dels nous fans que es troben que accedir al material antic d´Álex implica entrar en el terreny del colleccionisme de vinil. Però és que com a bon mod que és, Cooper entén el pop com un culte al disc de plàstic, una identificació de vida i música un posicionament working class i una dedicació en cos i ànima a construir la millor cançó, sempre amb aromes sixties. El seu punt de partida és lògic: en l´era de l´MP3, un album no té sentit, ja que la gent consumeix cançons individuals. I, a més, quan hi ha en joc els calers del comprador, és més honest vendre tres cançons bones i evitar farcir els discos compactes amb residus. Així, s´ha consolidat com un artesà que persegueix la melodi impecable, un estat d´anim melancòlic i fe en el pop. L´ultim single, Lemon pop, és una bona prova que continua sortint-se´n amb nota fulard.- J.B.