La Bien Querida: crims d'amor amb agreujants

Ana Fernández Villaverde perpetra un àlbum de pop romàntic extrem, fosc i sintètic amb 'Premeditación, nocturnidad y alevosía'. Li prenem declaració

"No quiero nada contigo, aunque me muera de ganas. Preferiría estar muerta que sentir que esto se apaga", canta Ana Fernández Villaverde a 'Muero de amor' ("Cada vez que me miras muero de amor, y hasta cuando me esquivas yo muero de amor"). És la cançó que tanca 'Premeditación, nocturnidad y alevosía' (2015), el nou àlbum de La Bien Querida, que comparteix amb David Rodríguez (La Estrella de David, Beef, Junco y Diamante).

"L'amor impossible et manté motivat", afirma Fernández Villaverde, i admet que idealitzar una passió que no es pot culminar funciona com a filosofia de capçalera d'un projecte en què, després de quatre entregues -'Romancero' (2009), 'Fiesta' (2011), 'Ceremonia' (2012) i la nova- continua explorant "les situacions límit de l'amor".

L'avantsala i el cul-de-sac
"Diuen els estudis científics que un gos és més feliç mentre li estàs preparant el menjar que mentre se'l menja. I això també ens passa a nosaltres", etziba. Perquè les cançons de La Bien Querida -"clàssiques, amb vocabulari popular", com les de Manuel Alejandro, autor de Señora, de Rocío Jurado, i de Yo soy aquel, de Raphael- habiten l'avantsala i els carrerons sense sortida de les relacions: de la declaració d'amor de 'Poderes extraños' al violent clam d'odi d''Ojalá estuvieras muerto'.

La nova col·lecció de cançons ha vist la llum en un tríptic de tres EP, 'Premeditación', 'Nocturnidad' i 'Alevosía', publicats cada tres mesos entre el 6 d'octubre del 2014 i el 6 març del 2015, data en què també surt el CD que els recull. La idea del triple llançament va ser de Rodríguez. "Volíem oferir una cosa diferent als fans, però sobretot volíem fer-ho per nosaltres mateixos, per motivar-nos. La idea era fer tres EP que tinguessin autonomia pròpia, però que junts formessin un tot. Era un repte".

El desllorigador que hi va donar sentit va arribar en forma d'agreujants d'un crim, que anaven com l'anell al dit al tipus de títols que fins ara havien portat els discos de La Bien Querida. Les portades, fragments d'una pintura de Fernández Villaverde, juntes també formen un quadre.

La trilogia que componen els videoclips del single de cada un dels EP forma un curt del cineasta i videoartista Juanma Carrillo. "Volíem unir la música, la pintura i el cine, com una espècia d'obra d'art total -diu l'Ana, que combina la música amb les arts plàstiques, dues vocacions que defineix com a "inestables"-. És una mica pretensiós, però vaja".

Les noves cançons transiten pel camí de pop sintètic i fosc que va obrir Ceremonia, en què La Bien Querida va desar els faralaes i la guitarra espanyola dels primers treballs. "Amb Romancero estava buscant el meu lloc -afirma-. Amb Ceremonia, em vaig plantar al lloc que volia. I m'agrada"

.