La Bien Querida

Elige un año:

Prensa

<< anterior

siguiente >>

05/03/2011

Rese?a concierto Let's Festival 2011 [Hospitalet de Llobregat, Barcelona]

Let’s Festival: La Bien Querida  Sala Salamandra 1 
Ana Fernández-Villaverde es lamentava amargament en una entrevista publicada a Time Out Barcelona de l’endarreriment de la publicació del seu segon disc, Fiesta –que des d’avui ja es pot comprar en format digital però que no arribarà a les botigues fins al 22 de març–, i de les conseqüències que això tindria de cara al seu concert al Let’ s Festival de l’Hospitalet de Llobregat. La Bien Querida va presentar divendres les cançons de Fiesta en primicia al Let’s –en el primer concert de la gira–, però ho va haver de fer amb el handicap que el seu públic no les podia haver escoltat abans –tret d’Hoy, el primer senzill del nou treball–, i el públic del Let’s Festival és d’aquell al que li agrada cantar. “No pasa nada!”, li cridava una fan molt alegre des de la primera fila a Fernández-Villaverde, quan ella es disculpava per l’endarreriment del disc i tot plegat (“Estáis ya finos, eh?”, va replicar La Bien Querida a la seva alegre i comprensiva fan). Però alguna cosa sí que passava, esclar, i la resposta de l’audiència va ser, per força, molt diferent amb les cançons de Romancero (2009), el seu celebrat debut.

En la primera escolta en directe, però, Fiesta va fer bona pinta. D’ una banda va semblar un disc continuista amb la cançó pop amb elements de la música tradicional que tan bons resultats havia donat a Fernández-Villaverde i a David Rodríguez (Beef, La Estrella de David), el seu arranjador i mà dreta, així com el guitarra solista en els directes. Hoy torna a comptar amb el violí aràbic de Mohamed Soulimane, de l’Orquestra Àrab de Barcelona, que ja havia embellit De momento abril, el principal hit de Romancero. I La muralla china va sonar a trobada entre el punk pop dels Ramones i la música celta.

I si bé a Romancero, tot i l’homogeneïtat general, 9.6 experimentava amb la música de ball, a Fiesta La Bien Querida s’ atreveix amb un ritme de reggaeton, i amb el tres per quatre del vals. Pel que fa a les diferències, Fiesta va semblar un disc lleugerament més elèctric, i Fernández-Villaverde va defensar algunes de les cançons a la guitarra elèctrica, que a la Salamandra va alternar amb l’acústica habitual. En formació de quintet, amb ella i Rodríguez a les guitarres més baix bateria i teclats –que van emular el violí de Soulimane quan va fer falta: una llàstima que el director de l’Orquestra Àrab de Barcelona no fos l’estrella convidada–, el grup va presentar una pila de les cançons de Fiesta. Però també va recuperar alguns dels millor moments de Romancero com El zoo absoluto, Corpus Christi, 9.6 o De momento abril, aquesta última com a colofó.