La Bien Querida

Passa per aquí
La Bien Querida
Romàntica i llatina.

El dia que l’Ana Fernández Villaverde va decidir batejar-se amb el nom de La Bien Querida no podia imaginar que l’encertaria tant. L’Ana és ara mateix de les cantants més estimades per la premsa especialitzada i per la crítica més primmirada. Amb el seu primer disc, Romancero (2009), n’hi ha hagut prou per ocupar portades i visitar els millors festivals.
Què té Romancero que tomba de cul a tothom que l’escolta? La veu atrapa com una xarxa de pesca, una veu que diu coses amb una sinceritat tan rotunda que ja ens agradaria tenir a mà just quan hem de dir aquelles coses que mai ens atrevim. “Si me desperté una mañana a tu lado es que el universo no estará tan mal pensado”. Els arranjaments del català David Rodríguez (Beef, La Estrella de David) lluiten contínuament contra la rutina i els tòpics més habituals amb flautes dolces, violins, tambors d’arrel folklòrica i caixes de ritmes que atempten contra les guitarres flamenques. La Bien Querida ha sabut teixir-li un nou vestit al tan recurrent món de la cançó pop romàntica. Als seus concerts es barregen dosis de timidesa, bellesa i rauxa, i no hi ha dubte que les distàncies curtes afavoreixen les seves cançons. Si sou dels que la veu sentir al Primavera Sound o a Benicàssim i la vau deixar escapar a l’Altaveu de Sant Boi, no dubteu a anar a La[2] de l’Apolo per on passa el dissabte 3.
–Albert Puig