La Cultura No Val Res [Es]: "Agosto" [Review]
Neleonard van debutar en directe ara fa 7 mesos al local de Hi Jauh USB?, una associació cultural del barri de Poblenou amb poc més d’un any de vida, liderada pels membres del grup juntament amb uns quants amics/gues músics més.
Al poc temps, van pujar dues cançons al seu Soundcloud,Agosto i Capital, i el segell Elefant Records es va fixar en elles, fins al punt de publicar-les aquest octubre dins un mini LP amb quatre temes més.
La portada ens dóna alguna pista sobre allò que trobarem en aquest disc de debut titulat Agosto i que forma part de la col·lecció de vinils New Adventures in Pop del reconegut segell d’indie pop. A la foto, veiem el mar embravit i una noia d’esquena pigada que s’hi endinsa. Sabem que és la Laura, la cantant, però podríem no saber-ho i posar-li així la cara de la dona que vulguem, aquella que ens ha deixat a la sorra contemplant com marxa, veient com resisteix tot i la força de les onades que se l’emporten.
Posem el vinil a reproduir per la cara A i sona Podemos. Pensem durant uns segons en el partit polític homònim, però se’ns oblida ràpidament quan ens trobem cantant la tornada amb un somriure gegant i com si l’haguéssim escoltat a la ràdio mil vegades. A continuació sona Por pequeño que seas, la cançó més llarga del disc (3:41). El cantant del grup Hazte Lapón posa la veu a la segona estrofa, i la Laura i el Nele ens canten que la vida no és tan fàcil com sembla, amb frases tan lapidàries com “Miras pasar la vida de los demás y la tuya se queda quieta”. Després és el torn d’Agosto, que ens fa tornar a l’estiu durant poc més de dos minuts i fer un viatge fugaç en veler, com en el vídeo amb el que Elefant ens va anunciar la imminent sortida del disc.
Girem el vinil per escoltar les tres cançons de la cara B i ens trobem amb Capital, el single que ja havíem escoltat prèviament. Allà ens quedariem a viure en bucle, tot i ser el tema més dolorós pel que fa a la situació que descriu, i que, per cert, han aconseguit reflectir perfectament en el seu videoclip. Aleshores arriba Sólo por un momento, que sembla reposada i tranqui-la però acaba fent-nos picar de mans abans de la darrera cançó, Como es, un comiat carregat de ràbia i impotència. I sense adonar-nos, el disc s’ha acabat i l’hem de tornar a posar. Perquè sis cançons són poques quan desprenen nostàlgia, quan parlen amb ironia de l’amor, de la distància, quan amb la sinceritat de les seves lletres aconsegueixen tocar-te la fibra sensible.
Se’ls ha comparat amb La Buena Vida, La Bien Querida o Le Mans, però crec que no era necessari. Neleonard tenen un so autèntic que els diferencia de la resta, i és això el que els fa realment especials. Podeu comprovar-ho escoltant-los a l’Spotify o assistint a algun dels dos concerts que tenen programats aquest mes: dijous 13 al Centre Cívic d’Urgell, dins la programació del cicle de concertsperquesí; i divendres 29 a la festa Bis a la sala [2] de l’Apolo.
