Tronco

Abducida por formar una pareja

Elefant 2017  

Hi ha discos que neixen aliens a modes; que són únics en la seva espècie malgrat que ens puguin recordar accidentalment altres artistes. Treballs fets des de la intuïció que solen aplicar el "fes-ho tu mateix", com el cas que ens ocupa. I és que no cal ser un virtuós o tenir moltes influències llegides per signar un àlbum de pop que irradiï calidesa, encant i una frescor que et fa moure el cap i els peus al ritme de les seves cançons. Tot això és el que han aconseguit Tronco en el seu primer deu polsades. Una col·lecció de mini-relats quotidians propers en esperit al twee pop i a Jonathan Richman, que semblen translacions sonores de les vinyetes de John Porcelino i Jeffrey Brown. No és casualitat que una de les integrants del grup, Conxita Herrero, sigui una de les heroïnes actuals del còmic independent fet a casa nostra (busqueu ràpidament Gran bola de helado, editat per Apa Apa); l’acompanya el seu germà,Fermí Herrero, a la guitarra i les veus, i junts formen un duet que fa gala d’una química guanyadora. 

A Abducida por formar una pareja hi ha històries d’amor ("La salud" i "Pez en bicicleta") i de desenamorament ("Bienaventurado desconocido") amb un punt al·lucinat però alhora d’un candor brutal; episodis d’ansietat ("El helecho" i "La tristeza") tan propers que tenen efectes terapèutics; i històries mínimes sobre una habitació a Sants ("Ni una gota de luz") i una nit de festa (molta atenció amb els aires tribals de "Bombón de licor") que desarmen per la seva sinceritat. Sense alçar la veu, Tronco han entregat un dels millors debuts de l’any.  

Xavi Sánchez Pons