Single, la tercera via

Aquesta setmana passada vaig fer una mica de comèdia amb l’obertura de secció de música de Time Out plantejant la dolorosa decisió que suposava haver de triar entre The Drums i Vampire Weekend, dos grups amb un target similar que tocaven el mateix dia a Barcelona. I dic que vaig fer comèdia perquè jo vaig optar per la tercera via: anar a veure Single. Per què? Perquè, com va dir el Juan Cervera de Rockdelux, encara que siguin de Madrid, Single són caríssims de veure, i perquè, com va dir el Nando Cruz de El Periódico, perquè de grups com The Drums i Vampire Weekend n’hi ha molts, però el grup de Teresa Iturrioz i Ibon Errazkin –amb col·laboració d’anti als cors– és únic.
Com que he trigat tant a escriure’n al respecte –la incorporació de la redacció de Time Out com a redactors de cultura de l’encara nonat diari Ara m’està absorvint una mica– us remeto a la completa crònica que han fet del concert a Jenesaispop.com –amb menció a la perruca d’Errazkin inclosa. Però vaja, la classe i l’elegància d’Iturrioz com a cantant i com a frontwoman (simpatiquíssima i amb canvis de vestuari i modelets fantàstics); l’enginy de les lletres; i l’equilibri entre eficàcia pop i exquisitesa arty de les cançons –tot un exercici de less is more– fan que em reafirmi a considerar Single un dels millors grups espanyols dels últims anys. El seu lloc és entre els grans, amb Astrud i Hidrogenesse, de qui per cert van versionar de manera superba la ja excel·lent Vamos a casarnos en clau de rock quasi dinosàuric.