Astrud

Un refregit estil imperi
Astrud & Col·lectiu Brossa publiquen «Lo nuevo» (Elefant), un disc en què els clàssics d’Astrud
reben un tractament de xoc i surten triomfants de l’experiència. Música popular? Música culta?
XAVIER CASTILLÓN
Per alguna raó no gaire clara, sembla que hagi passat una eternitat des que Astrud va publicar el seu disc anterior, Tú no
existes (Sinnamon). En realitat, han passat tot just tres anys i es- caig, però segurament hi havia moltes ganes de saber quin seria el seu nou pas endavant. El pas en qüestió es titula Lo nuevo, un títol que sona inevitablement a broma interna. I després de la desfeta de Sinnamon, apareix amb el segell madrileny Elefant, un destí «raonable, però no obligat» per a Astrud.
«La gent té més facilitat per fer cançons que jo», diu Manolo Martínez, la meitat del nucli dur d’Astrud compartit amb Genís Segarra. Manolo diu això amb ironia, però la veritat és que el nou disc no arriba sobrat de noves cançons: només dues, la que l’obre –Lo popular (Retrato de Adrià Grandia– i la que el tanca –La música de las supercuerdas (Retrato de Marc Casas)–, i els al- tres dotze temes són revisions de cançons ja publicades d’Astrud –Cambio de idea, Mentalismo, Miedo a la muerte estilo imperio...–, reconstruïdes en conxor- xa amb el Col·lectiu Brossa: una versió lliure del flexible Brossa Quartet de Corda amb acordió, viola de roda, marimba i vibràfon. De fet, els dos retratats abans esmentats, Grandia i Casas, són membres del Brossa. «A diferència del retrat pictòric, en el cas del musical no fa falta que el retratat posi: l’hi pots fer per l’esquena», aclareix Manolo, l’únic que no semblava gaire decidit a editar el disc: «És un refregit –elegant, però refregit– i jo tenia al- guns problemes de consciència, però Genís i els Brossa em van convèncer. Fa molts anys que el pop té milions d’opcions per triar i no calia que arribéssim nosaltres a inventar res: en definitiva, són cançons tonals amb tornades que funcionen com artefactes pop. Però ara s’aprecia millor que les cançons són objectes abstractes que es poden tocar de moltes maneres».